Del 30 d’octubre de 2024 al 30 de març de 2025
Dominica Sánchez: ara i aquí vol ser una declaració d’intencions de l’artista i també d’El Principal de Còrsega, que comença oficialment amb aquesta exposició el seu camí.
Dominica Sánchez (Barcelona, 1945) va començar a dibuixar i pintar molt jove, de fet sent adolescent va decidir que en volia fer la professió i la vida. Des de llavors ha treballat amb tenacitat, amb convicció i, sobretot, amb emoció. Com una necessitat vital que li sorgia de les entranyes. Si hagués de fer un símil diria que la Dominica és com un volcà mig adormit que traspua lava-passió a través de les seves obres. Tècniques, formes i colors s’uneixen per expressar sentiments i sensacions. Aquests pastels i llapis carbó, aquests colors… tot la delata. Fins i tot els negres neixen de l’emoció.
M’agradaria recuperar aquí les paraules de la gran Maria Lluïsa Borràs, que va donar suport a la Dominica ja en les primeres exposicions i que definia les seves obres com un conjunt de “paisatges interiors”, “paisatges íntims i espirituals”, caracteritzats per la poesia i la introspecció, el misticisme fins i tot.
Un dia la Dominica em va dir: “la gent pensa que el meu art és abstracte i no l’és”. En efecte, sota una aparença, una visualitat de formes geomètriques, els dibuixos, les pintures i fins i tot les escultures de Dominica -perquè en ella tot segueix el mateix llenguatge- parteixen de la natura, de la realitat, dels seus records d’infància i joventut (aquesta plaça de toros de la Monumental on tant anava de nena), de la figura humana (per això la majoria de les seves obres tenen un format vertical), de la vida, en definitiva.
El seu treball ha estat reconegut i recolzat pels millors galeristes nacionals (Artur Ramon, Paco Rebés, Marita Segovia…) i internacionals (Denise Levy, Dominique Haim Chanin) així com per la crítica especialitzada, però potser per la seva pròpia manera de ser i de treballar, en el silenci de la seva casa-taller, no es coneix entre el gran públic com mereix. Com passa amb molts i moltes artistes de la seva generació i les immediatament anteriors, l’obra de Dominica Sánchez mereix ser recuperada, reexaminada i gaudida com de fet ella ho fa diàriament, ja que mai no ha deixat de dibuixar, de pintar i d’esculpir. És un honor per a El Principal de Còrsega que hagi acceptat mostrar-se entre les seves humils parets.